cruel destí, perquè ens as separat?
perquè 2 persones que s'estimen,
tan lluny les has posat?
No veus que seríem més feliços
sense aquesta estranya necessitat,
si els seus ulls marrons
tingués sempre al costat,
si amb els seus braços
m'hagués acariciat,
i la seva cabellera arrissada,
jo hagués pogut tocar...
Si els “t'estimo” llegits
amb la seva veu el hagués pronunciat,
si amb les seves paraules
m'ho hagués xiuxiuejat,
a prop, a l'orella,
en un moment, l'eternitat!
i ara un sentiment m'acompanya...
És amor de veritat!
Propera llunyania
cruel destí, perquè ens has separat?
perquè dues persones que s'estimen,
tan lluny les has posat?
xk testimu gandotte^^i xk res mai u kanviara (L)
PoeMa meu...(s nota s malillo no?) x kata xD